En aquest espai trobareu les lletres de les meves cançons.
Al llarg de la història de la música i més concretament del gènere de la cançó, sempre s’ha discutit sobre el que ha de prevaldre, si el text o la música, i ens trobem amb freqüència amb lletres que estan introduïdes amb esforços dins de la mètrica musical i que fan de la música un element secundari i pobre, i a la inversa, trobem músiques exquisides acompanyades de paraules anodines i buides. La cançó, com a forma musical, és la suma de dos llenguatges, el sonor i l’escrit, per tant doblement complexa.
Cal afegir, a més, que la música, en la seva essència, té la seva pròpia veu amb la que ens parla, els seus propis codis: es tracta d’un llenguatge complex i complert de significat.
Per mi és important que la mètrica i la fonètica de les paraules responguin a la mètrica musical -que no a la mètrica poètica on el text té una sonoritat pròpia-, la qual cosa no sempre és senzilla. Combinar el sentit del que es vol dir, amb les paraules necessàries i l’estructura musical, és quelcom realment complex a l’hora de compondre una cançó. Per tant, l’embolcall, que és la música, ha de contenir el significat, que son les paraules i, a la vegada, cada un d’aquest aspectes ha de tenir un sentit en sí mateix. La veu i els instruments tenen una relació més cambrística que jeràrquica.
Sempre s´ha considerat, en l’àmbit musical, a la cançó un gènere petit, exceptuant alguns grans compositors que en algun moment n’han escrit, però personalment crec que és de les coses més difícils de fer. Una peça de tres minuts que sigui capaç de comunicar i commoure ha de tenir una expressivitat extraordinària i el seu autor una gran capacitat de síntesi.
En aquests temps de tant soroll és bo guanyar el silenci.
Saki Guillem 