SENTIMENTAL BIT posa més ènfasi en la composició, la interpretació i la forma que en les eines tecnològiques, buscant una sonoritat orquestral d’infinites posibilitats, on l’esperimentació sonora d’aquesta música electrònica pot connectar amb tota classe de sensibilitats.
Un músic de la resistència i en defensa pròpia comet un triple disc. Se l’interroga amb commiseració i severitat: Per què tres alhora? En sèrie? El músic no te coartada i se l’acusa de delicte cultural. Judici en pendent.
Això que és òbviament una broma distòpica defineix bé l’actualitat dels temps que ens toca habitar els qui ja fa una llarga estona que els habitem.
Son aquests temps, tímidament previstos, en que la venda de discos està en fallida tècnica i la música s’escolta molt poc i es mira massa i en que repetidament i com a excusa o justificació exculpatòria es diu: « es que ja ni tinc reproductor de cd’s!» quan un aparell costa pràcticament el mateix que el triple cd que teniu a les mans.
Llavors, per què tres discos alhora? Hi ha tants motius a favor com en contra. Finalment la meva incontinència creativa, tot i que terapèutica i lleugerament reprimida, s’ha imposat a qualsevol consideració més enllà de la lògica de mercat i de la situació cultural catastròfica.
Però aquí està, perquè nosaltres els creadors, els professionals de la música, és a dir els que professem l’amor a l’ofici de fer i donar música, no estem per fer altre cosa que el que sabem fer. I si tothom fos al seu lloc segons les seves capacitats i sensibilitats potser, segur, no s’hauria de plantejar la pregunta de per què tres discos alhora?
Cançó, piano i electrònica son tres combustibles que actualment motoritzen la meva inventiva musical, tan per separat a Minoritats i Introscòpies com mesclats i vinculats a Òptica del vent.
Introscòpies
La música electrònica sempre m’ha interessat més enllà de l’ús i abús que n’ha fet i en fa un sector del mercat de l’entreteniment nocturn frenètic, musicalment tan insubstancial com ben substanciat en altres aspectes.
Però aquesta mena d’apropiació indeguda no pot amagar les enormes possibilitats que dona la síntesi electrònica que creixen exponencialment des que Leon Theremin va inventar el primer instrument electrònic a principis del segle passat.
I és quan amb els instruments de síntesi no ens limitem a emular els analògics, que la música electrònica té el meu interès. Busco formes, estructures, textures i sonoritats diferents per construir un discurs musical que no faig amb una cançó o una peca per piano.
Òptica del vent
Son vuit cançons la música de les quals, no sense una certa reticència per la seva part, gelosa pel mal us però sempre generosa amb mi, ha aconseguit extreure una història per ser escrita i cantada. Tanmateix, normalment aquest és el meu procés.
La música d’una cançó ja te un missatge encriptat que he de saber desxifrar per posar amb paraules concretes el sentiment abstracte i convertir-se així en cant i poder entendre i explicar coses que em preocupen i m’ocupen la vida, com l’amor, les pèrdues inexorables; com la inconsciència de la pròpia fortalesa i fragilitat; com l’atzar resignat o burlat. Com la invisibilitat del vent que, feta cançó ens sacseja i ens neteja, ens mou i ens commou: l’ Òptica del vent.
Minoritats
El piano és l’essència en el regne dels instruments. Està lliure de modes i tendències. Conviu molt bé en qualsevol estil i sonoritat instrumental. La seva capacitat expressiva no te límit conegut. Immune al pas del temps, el temps l’ha fet créixer. Minoritats son vint peces breus per piano sol recollides en dos blocs de deu.
El primer: És quan callo que puc sol , son com deu petits contes sense text en que cadascun dels seus deu títols tan sols ens han de posar en un dels infinits camins de la imaginació.
El segon: És quan sol que ballo Foix , aplega deu temes inspirats o motivats per la coneguda afició de J.V.Foix al ball.
Minoritats té una clara voluntat de senzillesa i un humil respecte i record a la poesia de Foix.
Cançons de mirada irònica i transversal, satíriques a nivell de futur, diferencialment inclusives i post-contemporànies amb horitzons pretèrits que han vingut a aquest disc per quedar-s’hi.
Després de Pròximament (Discmedi 2020) on les cançons només amb piano i veu demanen molta intimitat, Freqüentitat Modernada (Discmedi 2022) presenta un format a trio i veu, buscant la sonoritat de concert en directe sense els excessos de producció ja tan habituals en la música pop. Les vuit cançons es formen en estreta col·laboració amb els tres instruments i la veu que canta. En aquest disc s’amplia el cercle íntim sense sortir però del mapa «cançó-pop-jazz».
«Pròximament»
És un disc amb set cançons de piano i veu que busca l’essència i la senzillesa en la forma, el risc i el silenci en el fons, la proximitat i la intimitat amb l’oient. Trenta minuts d’escolta amb ulls closos, cosa difícil, incòmoda i inusual en aquests temps de tant soroll visual i excessos d’àudio. A diferència del disc anterior, « coses que no es poden veure ni amb els ulls tancats », que té una producció molt ampla de timbres instrumentals acústics i polifonies vocals, aquest «Pròximament» proposa una sonoritat bàsica d’un piano i una veu estretament vinculats melòdica, harmònica i rítmicament, de protagonisme igualitari, defugint la idea més convencional de «piano-acompanyant» o «veu-acompanyada». Aquest disc es podria inscriure a la llarga llista d’inclassificables, però donada la ineludible necessitat d’etiquetar continguts podem utilitzar els cognoms «cançó-pop-jazz», de diferents pares però d’una sola mare.
«coses que no es poden veure ni amb els ulls tancats»
Després de més de 40 anys al servei de múltiples projectes, cantants, productors, orquestres, estudis, companyies, televisions, ràdios, i més etcèteres, he decidit ara treballar per a mi mateix i fer la música que més m’agrada i en defensa pròpia. Aquest disc: « Coses que no es poden veure ni amb els ulls tancats » és el primer pas que faig en aquest nou camí.”
«TR3S QUENTUS XINUS»
Recull de música composta per Saki Guillem pels espectacles de Port Aventura, El sol d’Orient i Chinatown, i l’espectacle Bi de Comediants. Disc editat el 2013.
Música de l’espectacle Zoomwatts, composta per Saki Guillem, estrenat al Festival Temporada Alta el 2012, amb la participació de Txell Sust, Georgina Llauradò, Jofre Bardagí, Salva Racero, Miquel Àngel Cordero, Alex Tenas i Saki Guillem. Disc editat al 2012.
Saki Guillem 